dilluns, 3 de novembre de 2008

SALVAR LA VIDA GRÀCIES ALS CONTES II

Així ho feren i quan Xahriar hagué estat amb Xahrazad, cridà com de costum per que li portessin aigua fresca. Els criats obriren la porta i Duniazad tragué el cap.
- Oh! germaneta, germaneta, demana al nostre califa que ens deixi acomiadar.
Xahriar restà sorprès de l'atreviment d'aquella mocosa, però digué que les germanes es podien fer l'última abraçada i quan Duniazad demanà de romandre amb Xahrazad no s'hi oposà, la mirada del califa estava més lluny i més buida que mai, ara només quedava que altres li tallessin el coll a aquella noia.Si bé als primers temps sentia com li bullia la sang mentre l'espasa separava aquells caps del seu coll, ara ja ni això el satisfeia. Així doncs no feu marxar Duniazad, sabia que tampoc dormiria, i el seu avorriment per la vida no el feia desitjar res.
- Germaneta -digué Duniazad- per què no m'expliques un conte com fas a casa cada nit? i així ens distraure'm i serà menys trista l'espera del nou dia.
-Si el nostre noble senyor em dóna el seu permís ho faré amb molt de gust estimada.Xahriar consentí i Xahrazad començà:
"Hi havia una vegada un mercader molt ric amb negocis a totes les contrades del regne. Un bon dia, mentre feia un dels seus viatges habituals, va decidir de reposar una mica i fer una mossegadeta, doncs portava tot el dia dalt del seu cavall. Desprès de menjar una mica i quan es disposava a pujar un altre vegada al seu cavall, un geni enorme amb una espasa a la mà se li acostà."-Aixeca't desgraciat- l'amenaçà el geni- prepara't a morir sota la meva espasa.-Però... -digué esparverat el pobre comerciant.-Així que no ho saps, eh! rata immunda?- respongué el geni......."
Però arribà la claror de l'alba i el conte no s'havia acabat, estava en el seu millor moment. Xahrazad callà i mirà el sol. El califa també el veié però no podia fer-la matar sense saber el final de la història , s'acomiadà fins la nit per escoltar la fi del conte.I així arribà la segona nit i acaba la història, però abans que comences el nou dia la noia en començava un altre i així passaren mil i una nits.El califa va acabar enamorant-se de Xahrazad i ella d'ell, doncs es va curar de la seva malaltia i van viure molt feliços i ja us podeu imaginar que explicaren mil i un contes als fills que tingueren.

Ja veieu que els contes poden servir per a moltes coses fins i tot per a salvar-vos la vida! Per això millor aprendre'n algun per què no se sap mai si us farà falta com a Xahrazad.

Adaptació lliure de La història del Xahriar de Les mil i una nits, recull de contes orientals, Mª Antònia Navarro.

2 comentaris:

  1. k be!! as acabat la historia!!!

    ResponSuprimeix
  2. Hola, bona nit, jo m'estic llegint Els "patis" del petit Nicolas, vaig per la pàgina 34, la veritat es que m'agrada molt, el molt divertit i hem fa riure molt. El recomano, per a tots per als que llegeixen molt y per als que poc perqué és entretingut i divertit.
    Llegiu-lo!

    ResponSuprimeix