SALVAR LA VIDA GRÀCIES ALS CONTES I

Ja fa molt, molt temps a Bagdad hi havia un califa anomenat Xahriar, que vol dir senyor de la ciutat.Xahriar tenia una dona molt bonica a qui estimava molt. Era un rei bo i just que governava amb saviesa al seu poble.Un dia però, descobrí que la seva dona li era infidel amb un altre home. El seu disgust va ser tan gran, la seva pena i el seu dolor tan profund que la còlera i la ràbia el van fer manar que decapitessin la seva dona i el seu amant.Aquesta acció tant terrible però, no apaivagà l'ànsia de venjança del jove califa i així el seu cor es va enfosquir. Els seus sentiments només es satisfeien inflingint el mal i per això cada nit es feia portar una noia jove de les moltes del seu país. Després la feia decapitar abans que es fes de dia.Les famílies que tenien filles fugien a buscar refugi lluny de la còlera del califa. Xahriar estava cada dia més pàl·lid i més malenconiós, la seva bogeria no el deixava dormir ni menjar, no podia gaudir de res, tan sols vivia per a la venjança. Ja us podeu imaginar que aviat no va quedar cap noia per a satisfer la bogeria de Xahriar. Un dia ordenà al seu visir que li portés, com de costum, una noia per passar la nit. El pobre home sortí de palau, però, per més que buscà, no en trobà cap. Aterrat per les conseqüències que això li portaria, va passar per casa seva abans d'enfrontar-se a la ira del seu senyor. Allí l'esperaven les seves dues filles, la gran Xahrazad, i la petita Duniazad. A Xahrazad li agradava molt llegir. Tenia llibres d'història, de poesia, llegendes i contes. Es deia que havia reunit més de mil llibres i era coneguda a Bagdad per la seva extensa biblioteca. Quan veieren entrar al seu pare, les dues noies aviat endevinaren que quelcom de molt greu succeïa.

-Pare, què teniu?-, li preguntaren. El pare els explicà que ja no hi havia cap noia per a portar-li al seu senyor , i que segurament aquesta mateixa nit seria el seu cap el que rodaria si no aconseguia de trobar cap noia.

-Pare-, interrompé Xahrazad- porta'm amb el rei perquè puc fer que la seva bogeria es curi, no estiguis trist, em salvaré jo i a totes les altres noies que encara hi ha a la nostra terra.

-Però filla, com t'ho faràs?

-No et preocupis pare. Duniazad necessito que m'ajudis.

-Clar que sí germaneta, digues què vols que faci?.

-Bé - explicà Xahrazad-, ja saps que el califa voldrà estar amb mi aquesta nit i sabem, pel que ens ha explicat el pare, que desprès sempre demana que li portin alguna cosa per beure. Doncs bé, tu vindràs amb mi a palau i et quedaràs prop de les seves habitacions i així que sentis que la porta s'obra em crides i dius que vols acomiadar-te de mi i fer-me companyia fins que arribi el nou dia i l'hora de la meva mort, després digues que per passar l'estona podria explicar-te algun conte com faig cada vespre abans d'anar a dormir.Ja sabem que Xahriar no pot dormir gaire i segur que accedirà a que el distraguem durant una estona.

Què us sembla que passarà doncs?

Continuarà....